20110908

CATAPULTA TRABUQUET

Aquesta catapulta la podeu veure a mida real a l'entrada del poble de Castelló d'Empúries. La nostra serà més petita


Si fins ara hem estat fabricant artefactes relativament fàcils de fer aquí us presentem un una mica més complex.
De tipus de catapultes han existit moltes: de tensió, de torsió, de contrapès...  La catapulta trabuquet és d’aquestes últimes i és sense dubte la més eficient. La finalitat de la catapulta és llançar grans objectes a distància i per tant el seu us ha estat quasi sempre militar.
catapulta de tensió
 Història

La catapulta va ser inventada segurament pels grecs i més tard millorada pels cartaginesos i romans, però va ser a l’edat mitjana quan va tenir més èxit. La seva funció era enderrocar muralles i castells enemics.
Cal pensar que a l’edat mitjana la catapulta trabuquet era una de les armes més demolidores que existien. Aquests artefactes podien arribar a fer fins a 20 metres d’alçada i podien llançar objectes a més de 300 metres de distància. Es trigava en carregar quasi una hora i es llançava de tot, des de grans pedres fins a enemics morts, animals i fins i tot bucs d’abelles.

Com funciona?

La catapulta de trabuquet funciona gràcies a la força de la gravetat. En un extrem del pal es lliga una fona on es col·locava una pedra. A l’altra banda un gran pes que es puja a gran alçada. Al deixar anar una corda (percussor) el pes baixa pel seu propi pes i llança el projectil a gran distància.

Seguidament els meus ajudants us demostraran com funciona la nostra trabuquet:



20110907

VAIXELL PROPULSAT AMB UNA GOMA ELÀSTICA

Aquest serà el primer vaixell d’una sèrie on podrem descobrir diferents maneres de propulsió (vapor, vela...). Es tracta d’un senzill artefacte de fusta que es mou per acció d’una pala que gira gràcies a una goma elàstica.

Història

Els primers vaixells en funcionar sense veles ni rems van ser els vaixells de vapor. El motor de vapor (que veurem en un altre invent) movia una sèrie de pales (que aquí seran mogudes per una goma elàstica) que feia que aquest no depengués de vents ni de corrents.

Si bé és cert que els primers vapors van navegar per Europa, potser el més famós dels vapors va ser el del Mississippí de les novel·les de Tom Sawyer com els que apareixen a les fotos.



Com funciona?




Senzill, donem voltes a una pala aguantada al vaixell mitjançant una goma elàstica. Al deixar anar la pala, aquesta comença a girar apartant l’aigua i fent que el vaixell es mogui en direcció contrària a l’aigua.








Els meus ajudants us fan una petita demostració:



EL PENELL

Un altre aparell fàcil de fer i que ens pot ser molt útil. El penell serveix bàsicament per a saber de quina direcció bufa el vent i d’aquesta manera també podem saber quin és el vent que està bufant. Així, si el penell assenyala cap a el Nord sabrem que es tracta de la tramuntana (encara que en aquest cas estic segur que tots vosaltres ja sabeu quan està bufant la tramuntana). Com podeu veure al dibuix els principals vents catalans són la Tramuntana, el Gregal, el llevant, el Xaloc, el Migjorn, el Garbí el Ponent i el Mestral.
La Tramuntana sol ser molt forta (a vegades pot superar els 200 km/h semblant a un huracà de categoria mitjana) i molt freda (doncs és d’origen polar) i el seu nom procedeix del llatí “transmontanus” i vol dir de més enllà de les muntanyes.
El Llevant és el vent de l’Est, de mar. Sol ser humit i quan és molt fort provoca les llevantades que tant de mal fa a les nostres platges.
El Ponent és el vent de l’Est, de terra, i sol ser moderat (no gaire fort). A l’estiu sol ser calent però sempre és sec i mai porta pluja. Si esteu a la platja i veieu que el penell assenyala vent de ponent aneu amb compte doncs pot allunyar als banyistes i les barques de la costa.
El Garbí és un vent calent que a vegades porta sorra del Sàhara i quasi sempre pluges fortes.

Què és el vent?

El vent és l’aire en moviment. I aquest aire es mou per la diferència de temperatura entre dues zones. Quan l’aire s’escalfa sigui per la raó que sigui, aquest tendeix a pujar fent que l’aire que hi havia a sobre descendeixi. Amb un senzill experiment comprovarem com puja l’aire al ser esclafat.

Com funciona?

Es tracta d’un aparell giratori amb una placa que mou el vent i una fletxa que assenyala d’on ve aquest vent.
La gràcia de fabricar un penell és que el podem fer de moltes formes i colors. Animals, personatges, avions, coets... Si us fixeu en els teulats de les cases  veureu que el més típic als nostres pobles són...
Més endavant us ensenyarem a afegir una petita rosa dels vents al vostre penell.
A continuació un penell molt senzillet que van gravar els meus ajudants.

20110905

ZOÒTROP

El zoòtrop o roda del diable (com deien abans) va ser un dels primers aparells en crear la il·lusió del moviment que donaria lloc anys més tard al cinema. Consisteix en una cartolina enganxada en forma de tambor amb unes ranures per on podem veure uns dibuixos que hem col·locat a l’interior. Al fer rodar aquest tambor els dibuixos es transformen en una seqüència de dibuixos animats

Història

El zoòtrop va ser inventat pel matemàtic anglès W. George Horner l’any 1834 i en principi ho ideà com a joguina. A més a més del zoòtrop es crearen molts més aparells que pretenien simular el moviment. Alguns d’aquests aparells són el Fenakitiscopi, el Taumàtrop o el Praxinoscopi, i tots ells van contribuir encara que només fos una mica en la invenció de l’actual cinema.

Com funciona?

Es basa en el fenomen de la persistència de la visió i consisteix en veure una sèrie de dibuixos seqüencials (que canvien en molt poca cosa l’un de l’altre) que al veure’ls passar ràpidament un darrera l’altre donen la sensació de moviment. Molt fàcil de fer exceptuant els dibuixos que porten una mica més de feina. De totes maneres al principi es pot fer amb ninots senzills de l’estil d’en A.R. Penk

No podem mostrar-vos com funciona el nostre doncs és molt difícil de gravar per això utilitzarem unes imatges del Youtube per a que us feu una idea del resultat.


20110901

PLUVIÒMETRE




Un pluviòmetre és un aparell que serveix per a mesurar la precipitació, la pluja que ha caigut. És a dir, serveix per a saber si ha plogut molt o poc.

Història dels pluviòmetres

És evident que des de que l’home es va fer agricultor es va interessar per la pluja caiguda. Així la primera civilització que es té constància que va mesurar aquesta pluja ja van ser els grecs 500 anys a. C..
El pluviòmetre en sí però, s’atribueix a un científic coreà l’any 1441 que volia estudiar la gran sequera que patia el seu país.

Com funciona?


El seu funcionament és ben senzill. Consisteix bàsicament en recollir l’aigua caiguda en un recipient mitjançant un embut i mesurar-la per a després calcular quants litres d’aigua han caigut per metre quadrat. Un metre quadrat és un quadrat amb quatre costats (iguals) d’un metre.

Més endavant, en aquest mateix blog us ensenyarem a fabricar altres instruments meteorològics com un penell (en castellà veleta), un anemòmetre, un molí de vent...

Permeteu-me un consell:

COET D'AIGUA



El nostre primer invent serà el coet d’aigua. Un coet molt fàcil de fer i que segons alguns pot arribar a assolir centenars de metres d’alçada (diuen que el rècord està en 500 metres, us imagineu?). De moment ens conformarem amb fer-lo i veure fins on ens arriba.

Història dels coets

Laika
Els primers en utilitzar coets van ser, com no, els xinesos i els utilitzaven per a cerimònies religioses i com a focs d’artifici, d’aquí no va ser molt complicat que derivessin en armes per a la guerra. Però els primers en utilitzar-los amb la finalitat d’explorar l’espai van ser els russos a principis del segle passat, seguits dels nord-americans. A partir de la invenció de l’R-7 Semiorka, es començaren a enviar coets que transportaven satèl·lits, animals i persones.

Iuri Gagarin
El primer satèl·lit enviat a l’espai va ser l’Sputnik enlairat pels russos l’any 1957.
El mateix any enviaren el primer animal viu, la gossa Laika. Els russos van ser també els primers en enviar un ésser humà, Iuri Gagarin l’any 1961, qui va donar una volta sencera a la terra a bord del Vostok I. Va ser però un americà el primer en trepitjar la lluna, Neil Armstrong l’any 1969 a bord de l’Apolo 11.

Com Funciona?


El funcionament del nostre coet és ben senzill i es basa en la 3ª llei de Newton, la llei d’acció i reacció: Amb tota acció té lloc sempre una reacció igual i contrària.
Es tracta d’introduir aire en un compartiment amb aigua el que fa que aquesta aigua sigui expulsada (acció) fent que el coet, tal i com apuntava Newton, surti disparat en direcció contrària (reacció).
Per a que us feu una idea els meus ajudants han gravat en el següent vídeo l’enlairament d’un d’aquests coets. Preparats... TRES, DOS, UN...


Per acabar un consell: